LA MARE DE LA MARE: #Recorda’m

Feliç Dia de la mare

Quan la meva mare de 63 anys va assabentar-se que patia d’Alzheimer, vam anar plegades a una papereria de la ciutat per comprar la pila més gran de fulls de notes que vam trobar. En arribar a la residència geriàtrica on s’allotjava, vam anotar les paraules més significatives per a ella. Jo preguntava, “A quina ciutat vas néixer?”. I ella escrivia Tarragona. Després preguntava, “Qui va ser el teu primer petó”. I anotava Jaume, el meu pare. Aquestes petites targetes actuaven de recordatoris que es repetia en llevar-se de bon matí i en agitar-se després del got de llet de mitjanit.

Dotze anys més tard, ens va deixar. Mentre replegava les seves pertinences, vaig topar amb un bloc de notes a la tauleta de nit. Quedar-me les targetes semblava un intent patètic de mantenir la meva mare present, així que, disposada a llençar-les, vaig sostenir-les un últim instant amb les mans tremoloses, les mateixes mans que l’havien acaronat fins al darrer sospir. Fullejant-les, vaig adonar-me d’una realitat que desconeixia. A cada targeta hi havia escrit el mateix: el meu nom, Natàlia. Em vaig esfondrar a terra.

Per la Lolita i la Natàlia

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s