on es divisen les veles

O ets una persona de platja o no. No hi ha cap punt intermedi: al mig s’hi troba el defensor de la piscina, l’enemic declarat de la sorra. I qui és de piscina no és de platja, és a dir, si ets de piscina beus rosat en copes de plàstic, et preocupes per l’estat de la bateria dels altaveus portàtils i repeteixes: “això és vida” cada 3 minuts.

Hi ha qui no es remulla ni els peus a la vora del mar. Dirà que és perquè és salat i irrita la pell però, en realitat, viu atemorit de no saber què habita a les profunditats. La incertesa pot ser pertorbadora.

Jo sóc una persona de platja. M’agrada el vent i la sorra enganxifosa sobre la meva pell, l’olor de crema solar i el brut de les algues enredades als turmells. Només necessito instal·lar una tovallola fina i un bon llibre. No imploro barets, cafeteries ni instal·lacions; dóna’m una llauna de cervesa, protegida de la calor en una bossa de roba darrere d’una roca. Això és vida.

Fa poc vaig llegir un poema publicat originalment a The New Yorker, en què l’escriptor suggereix: “potser l’oceà no és res / tret de coexistir”. No és cap revelació declarar que la magnitud i la magnificència del que constitueix el 71 per cent d’aquesta terra és imponent, però no havia pensat mai en com el mar ens annexa. Ben mirat, l’oceà és la línia telefònica invisible que connecta totes les superfícies terrestres.

Potser és per això que em resulta tan calmant jeure-hi a la vora, i tan potents els records revifats per una fotografia, un poema o el seu so al buit d’una petxina.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s