Calc

Has provat mai de mirar-te al mirall? Línies, traços, asprors, buits i contorns.

Ja no empaito el meu reflex. Encunyada per un afecte fred i distant, he engolit un tros de l’enemic per adquirir part del seu poder. M’he enuagat amb l’aliè.

És curiós, l’escriptura et permet metamorfosar. Amb un cigar entre falanges proximals, teclejo amb aplom, digne de vestals emparedades en vida, putes sense calces i combatents kurdes sota un sol ardent. Em presento en blanc i negre, nítida. I amb cada punt i a part, encasello les paraules en caixons resguardats per la remotitat. Dedalus a Ulisses de Joyce. Amb cada espai dilatat en el temps -quasi mecànic, totalment seqüencial- sostinc aquesta farsa, protegida per vocals. Es manifesta l’esperit artificiós i banalitzat de Plath, Sexton o Sontag, una còpia mediocre i pleonàstica. Admiro aquestes dones, elegants amb senzillesa, amb veritat. I és quan em pregunto si les seves paraules eren reals, si no eren personatges exiliats de la veritat, de la vida. Personatges sostinguts entre consonants.

Què hi ha de real? Què és cert i què és boira?

No sé per què escric, és fugir de la matèria, de la cruesa. És fum momentani en un món abrusat. Escriure és jugar amb la realitat, el reflex que fuig del mirall. Potser escriure és una farsa, potser Sontag una mentidera, i jo una caricatura.

Publicado por Clàudia Segura

Journalism student :)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: