Pudendum femininum

La Marta juga amb el pèl púbic, es ressegueix l’entrecuix amb desconeixença pubescent. Aliè a l’anatomia que, fins ara, podia assenyalar en el reflex, l’incògnit habita vora els llavis majors.

Aquell res es suggereix entre malucs, i s’estén al pubis.

Llisca els rovells entre asprors i arremolina les falanges per sanefes caragolades.

I aquest vel de capvespre la protegeix d’alguna cosa, d’algun què, d’algun qui. Però la Marta té 12 anys i no ho sent així.

La protegeix de la ferida que Déu va dibuixar amb el fal·lus de l’obediència. Una ferida que no sana, que encara sagna.

La flama crema l’entrecuix s’impregna de brutícia i indecència.

Ajup el cap cercant una resposta, es busca el sexe. Mirar cara a cara la ignomínia, l’ofensa.

La Marta es dutxa, es depila, es neteja.

S’aferra a la infantesa.

Però la serp s’escola entre l’engonal i s’excita sobre el melic. S’estén pels braços, es repenja a les aixelles i muda la pell a cada piga.

La serp peluda l’engoleix sencera, a la Marta fina, dòcil.

A la serp li agrada el regust metàl·lic d’ella mateixa, es diu Marta, i, potser a tu, o la teva masculinitat, us engoleix.

Publicado por Clàudia Segura

Journalism student :)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: