Paranormal Activity

de resaca

Ei, hola altre cop. Probablement aquesta entrada és la menys i més autèntica que he escrit al blog. La veritat és que acostumo a escriure en tercera persona perquè és més fàcil utilitzar la veu d’un narrador aliè, misteriós, un quelcom que m’observa des d’un punt remot de la meva existència sense judicis, però donades les circumstàncies he decidit abandonar la fórmula habitual en aquest post.

Últimament res té sentit. M’agradaria excusar la meva absència amb un paràgraf satíric i digne, però ni això… Escric aquest post perquè acabo de caure en el fet que la majoria de les meves lectores esteu confinades (originalitat a punta pala, un positiu per cada xupito de tequila) així que les probabilitats d’obtenir visites són bastant elevades. Deixant de banda el màrqueting mediocre que he après a segon de carrera, escric per 1) Donar senyals de vida i 2) Afrontar la crisi creativa que fa mesos que em fustiga. No em malinterpreteu, la falta d’originalitat no em lleva el son, sí que ho fa la meva abstinència (estic provant de deixar els porros, healthy lifestyle).

Aquestes darreres setmanes han estat escenes inconnexes de Paranormal Activity 2 (segundas partes nunca fueron buenas). Escriure em resulta un pal, les coses com són… Perdoneu-me, els petas i les birres de les sis de la tarda s’han endut totes les meves passions i inquietuds, una putada. Després d’haver-la liat màxim, solidificat una panxeta de civada i desatès la meva responsabilitat emocional envers les persones que m’envolten, aquí estic. I és que alguna cosa m’atrau cap a allò que no em convé, cap al caos, l’autosabotatge i la indecència.

La setmana passada, mentre caminava per la Rambla del Raval feta merda, després d’una festa no covid friendly, anant a buscar el tren per a tornar a Tarragona, vaig caure en tot el que deixava enrere. En totes les persones que s’han creuat amb mi aquests últims mesos, en les desconegudes que m’han sostingut els cabells mentre la potava al pis de vés a saber qui (gràcies!), en els paios random que m’he tirat per la Dreta de l’Eixample, en tots els professors que m’han aprovat sense veure’m la cara al llarg de tot el curs, en els meus pares a l’altra banda del telèfon esperant l’excusa de la setmana que em deslliuraria del dinar familiar del diumenge (crec que he tingut mal d’ovaris 7 cops aquest mes), en la dona de l’estanc i el seu somriure còmplice cada matí i en el cambrer de Bar Universitat quan pillava les senyes a la primera, otra ronda Julio! Vaya crack.

M’agradaria també dedicar un petit paràgraf als repartidors de SuperGlovo, qui, esclaus de la meva mentalitat capritxosa i summament capitalista, m’han proporcionat monchis cada matinada.

Deixo tot això enrere, i confesso que m’aterra mirar endavant. Sigui com sigui, no pretenc presentar una nova versió de mi mateixa, deixo aquesta teoria als llibres d’autoajuda que la meva mare ha apilat al llarg dels anys a les golfes. Tampoc pretenc lamentar-me ni descriure una etapa de diversió i descontrol, que sí, però tota moneda té dues cares. Escric entre llàgrimes per deixar constància de les meves espifiades (altre cop), per acabar aquesta pel·lícula amb una escena patètica, una escena post-crèdits predictible i supèrflua. Fue bonito mientras duró. Ara, la “nova” Clàudia està de vacances (quina vida, sento que fa una llarga temporada que estic de panxing) amb l’esperança de trobar-me entre el caos autogestionat, de sentir alguna cosa després d’una temporada de buidor, i potser, i només potser, encarar el pànic que sento en tocar de peus a terra.

-Clàu

Publicado por Clàudia Segura

Journalism student :)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: