El feminisme m’ha destrossat la vida

Aïllar la incògnita del feminisme va ser esgotador. Vaig perdre amics, vaig plorar als lavabos de les discoteques perquè la normalització de les palpacions em repugnava fins al ben nucli de la meva existència, cridava els homes que m’assetjaven pel carrer i discutia amb la meva família diàriament. Molt dramàtic tot. Però ho vaig haver de fer perSigue leyendo “El feminisme m’ha destrossat la vida”

Pandora

Últimament em penedeixo d’haver començat a anar a teràpia. Puc palpar un mític recipient polsegós amb els rovells dels meus dits; un recipient mitològic que, un cop descobert, escolerà tots els mals del món, del meu món. Però jo no sóc Pandora, i els meus pares no són Hefest i Zeus, encara que, de tantSigue leyendo “Pandora”

(No) crisi existencial

Últimament hi ha una pregunta que voleteja per la meva psique. En altres paraules: una ratllada de tota la vida. Qui sóc i totes aquestes baines. He intentat respondre’m aquesta pregunta de mil maneres diferents, i no he arribat a cap conclusió. Encara així, m’he analitzat de manera exhaustiva (ni que fos Freud) i heSigue leyendo “(No) crisi existencial”

Black dress

Eren temps quan res tenia sentit, i tot significava alguna cosa. Eren temps de “Suzanne” a les quatre de la matinada. L’estiu de 1967, la meva àvia es va comprar un vestit negre a la botiga del poble perquè (segons ella) no tenia res per posar-se a l’hora de conèixer el meu avi. Va invertirSigue leyendo “Black dress”

No te puto pilles

L’altre dia vaig sentir com el meu cor s’accelerava, l’omòplat retronant. Vaig provar de palpar la pell on residia el pols caòtic i vaig esperar que s’aturés. Ja he experimentat aquesta sensació: el ritme del meu cor a l’estómac o a la cama, gairebé visible si estic completament quieta i observo detingudament. Em vaig preguntar si això podriaSigue leyendo “No te puto pilles”

Un cop de cotxe

Al maig, dos mesos després de la declaració de l’estat d’alarma, em vaig trobar a l’atur, estudiant una carrera que no m’agradava, tancada i deprimida. Vaig empaquetar les coses, vaig netejar l’habitacle on havia viscut nits senceres de plors i mocs, i em vaig mudar a la meva habitació infantil a Tarragona. En aquell moment, feia unSigue leyendo “Un cop de cotxe”

Per què ensenyo les tetes

Fa un mes més o menys, un amic em va preguntar com podia ser tan lliberal amb les imatges que publico i comparteixo online. Va confessar-me que tenia por de provar-ho ell mateix, de mostrar massa. Li vaig dir que precisament per això les publicava, per aprendre a silenciar aquelles veus que m’exigeixen que em cobreixi ambSigue leyendo “Per què ensenyo les tetes”

Ésser

Avui, en llevar-me amb dues rentadores pendents, he provat de buscar un adult a qui delegar les meves responsabilitats, i he arribat a la conclusió que jo sóc l’adulta, merda. Després d’haver experimentat el que implica viure pel meu compte, encara em veig incapaç de canviar els llençols. La meva habitació sembla un plagi mediocreSigue leyendo “Ésser”

Engranatge oxidat

Estic estirada en posició fetal en un llit doble. M’he automedicat amb buscapina i, tot i empassar tres càpsules per accelerar l’efecte calmant, sento com el dolor habita dins i fora la meva pell.  De tant en tant, entra en escena una temptativa trucada a la porta, una ajudant de producció nerviosa m’ofereix un te.Sigue leyendo “Engranatge oxidat”