Black dress

Eren temps quan res tenia sentit, i tot significava alguna cosa. Eren temps de “Suzanne” a les quatre de la matinada. L’estiu de 1967, la meva àvia es va comprar un vestit negre a la botiga del poble perquè (segons ella) no tenia res per posar-se a l’hora de conèixer el meu avi. Va invertirSigue leyendo “Black dress”

No te puto pilles

L’altre dia vaig sentir com el meu cor s’accelerava, l’omòplat retronant. Vaig provar de palpar la pell on residia el pols caòtic i vaig esperar que s’aturés. Ja he experimentat aquesta sensació: el ritme del meu cor a l’estómac o a la cama, gairebé visible si estic completament quieta i observo detingudament. Em vaig preguntar si això podriaSigue leyendo “No te puto pilles”

Un cop de cotxe

Al maig, dos mesos després de la declaració de l’estat d’alarma, em vaig trobar a l’atur, estudiant una carrera que no m’agradava, tancada i deprimida. Vaig empaquetar les coses, vaig netejar l’habitacle on havia viscut nits senceres de plors i mocs, i em vaig mudar a la meva habitació infantil a Tarragona. En aquell moment, feia unSigue leyendo “Un cop de cotxe”

Per què ensenyo les tetes

Fa un mes més o menys, un amic em va preguntar com podia ser tan lliberal amb les imatges que publico i comparteixo online. Va confessar-me que tenia por de provar-ho ell mateix, de mostrar massa. Li vaig dir que precisament per això les publicava, per aprendre a silenciar aquelles veus que m’exigeixen que em cobreixi ambSigue leyendo “Per què ensenyo les tetes”

Ésser

Avui, en llevar-me amb dues rentadores pendents, he provat de buscar un adult a qui delegar les meves responsabilitats, i he arribat a la conclusió que jo sóc l’adulta, merda. Després d’haver experimentat el que implica viure pel meu compte, encara em veig incapaç de canviar els llençols. La meva habitació sembla un plagi mediocreSigue leyendo “Ésser”

Engranatge oxidat

Estic estirada en posició fetal en un llit doble. M’he automedicat amb buscapina i, tot i empassar tres càpsules per accelerar l’efecte calmant, sento com el dolor habita dins i fora la meva pell.  De tant en tant, entra en escena una temptativa trucada a la porta, una ajudant de producció nerviosa m’ofereix un te.Sigue leyendo “Engranatge oxidat”

La regla no és un luxe

Sagnar és car. Els diners invertits a afrontar la regla tots els mesos s’acumula fins a, segons algunes estimacions, assolir els 24.000 euros a la fi d’una vida. I bona part de la culpa recau en la política (quina sorpresa). Perquè, encara que sembli sorprenent, al nostre país els productes d’higiene femenina com tampons oSigue leyendo “La regla no és un luxe”

“Hauries de respectar-te més”

“Hauries de respectar-te més”. Després d’interioritzar aquestes paraules que C, una de les meves amigues més properes m’ha dedicat al lavabo de l’únic local obert on ens han clavat 8€ per un míser destil·lat (visca el covid), m’eixugo i comprovo si hi ha sang (com sempre, la regularitat no és el meu fort). La nitSigue leyendo ““Hauries de respectar-te més””

On es divisen les veles

O ets una persona de platja o no. No hi ha cap punt intermedi: al mig s’hi troba el defensor de la piscina, l’enemic declarat de la sorra. I qui és de piscina no és de platja, és a dir, si ets de piscina beus rosat en copes de plàstic, et preocupes per l’estat deSigue leyendo “On es divisen les veles”

The end of an era

One day in November I had to say goodbye to my new friend, now sister. The end of an era that always seemed too good to last: two young girls in Barcelona, chinese food every Thursday, Silvia and I cheering our friend at a football match (his team lost). How had we ended up there,Sigue leyendo “The end of an era”