“Hauries de respectar-te més”

“Hauries de respectar-te més”. Després d’interioritzar aquestes paraules que C, una de les meves amigues més properes m’ha dedicat al lavabo de l’únic local obert on ens han clavat 8€ per un míser destil·lat (visca el covid), m’eixugo i comprovo si hi ha sang (com sempre, la regularitat no és el meu fort). La nitSigue leyendo ““Hauries de respectar-te més””

On es divisen les veles

O ets una persona de platja o no. No hi ha cap punt intermedi: al mig s’hi troba el defensor de la piscina, l’enemic declarat de la sorra. I qui és de piscina no és de platja, és a dir, si ets de piscina beus rosat en copes de plàstic, et preocupes per l’estat deSigue leyendo “On es divisen les veles”

The end of an era

One day in November I had to say goodbye to my new friend, now sister. The end of an era that always seemed too good to last: two young girls in Barcelona, chinese food every Thursday, Silvia and I cheering our friend at a football match (his team lost). How had we ended up there,Sigue leyendo “The end of an era”

Girl Up

Summer is not just the season for rising temperatures, family vacations and mosquitoes at 3 a.m. Summer can serve as an unwelcome catalyst for body image insecurities and anxiety. Worrying about our bodies is a trap. It’s a big, ugly trick that keeps girls quiet and under-confident. It is used to keep them occupied andSigue leyendo “Girl Up”

#Meaningful simplicity

La relació inversa de complexitat i simplicitat és la mateixa; un text complex de la mireia almena esbossa una idea senzilla. Un raig de llum en dies grisos. It is the arrogant superiority in our evolutionary complexity that deems an intricate thought better, as opposed to the gentle singularity of a simple one. Simplicity carriesSigue leyendo “#Meaningful simplicity”

LA MARE DE LA MARE: #Recorda’m

Feliç Dia de la mare Quan la meva mare de 63 anys va assabentar-se que patia d’Alzheimer, vam anar plegades a una papereria de la ciutat per comprar la pila més gran de fulls de notes que vam trobar. En arribar a la residència geriàtrica on s’allotjava, vam anotar les paraules més significatives per a ella. JoSigue leyendo “LA MARE DE LA MARE: #Recorda’m”

#Tinder, el “fenomen Pocahontas”

Empro el terme machis camuflat per descriure l’home cisheteronormatiu que en primera instància et ven la moto (“camuflat”) però que acaba decebent-te per moments (un “machi” en tota regla), ja sigui perquè et fa algun comentari respecte al teu vell púbic o perquè es nega a que paguis l’habitació del motel. I amb aquest inicio el meuSigue leyendo “#Tinder, el “fenomen Pocahontas””

#punt de llibre

Era un fanàtic de la literatura … Volia escriure una biografia de Joan Didion. Jo, inexcusable, no sabia gairebé res sobre Didion, així que vaig buidar les prestatgeries de les llibreries de Barcelona, i vaig comprar totes les novel·les i biografies que vaig trobar… Soposo que sempre aspirem a ser com ens voldria la primeraSigue leyendo “#punt de llibre”

#

Un múscul de quatre cambres, en forma de puny, que portem –que ens transporta– amb constància. Que batega –ho sabíeu?– més de cent mil vegades al dia. Imagineu-ho. Fins i tot quan ens embolcallem amb els llençols, i posposem l’alarma deu minuts més, quan ens armem de valor per recolzar els peus al terra fred,Sigue leyendo “#”

Això no és un altre post sobre el covid-19

En un moment d’incertesa que aviva les ànsies de fugir, llegir pot ser el nostre passaport. A principis d’any, vaig publicar el meu bloc: un espai on aboco totes les ximpleries que m’aterra pronunciar en veu alta (la pressió social fa fàstic). Aquest portal web fa 19 anys que s’està escrivint: tota la meva vidaSigue leyendo “Això no és un altre post sobre el covid-19”