Premis Goya 2020: “Les dones supervivents tenen dret a escórrer-se”

Un terç de les dones del món han patit alguna mena d’agressió sexual. Personalment no conec cap dona qui no hagi experimentat un assalt, producte, en part, de la cosificació del cos femení. Agafar el metro i ser tocada sense consentiment, sortir de festa i haver de deixar de gaudir, ser escridassada pel carrer… HanSigue leyendo “Premis Goya 2020: “Les dones supervivents tenen dret a escórrer-se””

Elisabeth Wurtzel, la “Sylvia Plath amb l’ego de Madonna”

De menuda, en ser una nena fugaç com l’aigua que brolla d’una font, incapaç d’acotar el perímetre d’inquietuds, no tenia molts exemples d’excel·lència i de rigor cultural a l’abast. Elizabeth Wurtzel va ser aquest exemple, juntament amb Sylvia Plath i Anne Sexton, Maya Angelou i Fiona Apple i Margaret Cho i Elaine Stritch. “Em resultaSigue leyendo “Elisabeth Wurtzel, la “Sylvia Plath amb l’ego de Madonna””

Searching for love

He estat enamorada i he perdut l’amor, sabut com és deixar i ser deixada. Gairebé tot el que sé sobre l’amor ho he après en les meves amistats de llarga durada amb dones. Sé com és viure una mala experiència i convertir-la en mitologia compartida. Sé què és estimar algú i acceptar que no elSigue leyendo “Searching for love”

Canvi de paradigma

Vaig invertir gairebé tota la meva energia en altres persones quan ningú m’ho havia exigit. Anhelava el control sobre allò que altres pensaven de mi. Fantasiava sobre opinions alienes, el que deien altres persones a l’esquena; i el més trist és que probablement hauria estat d’acord amb gairebé qualsevol insult que m’haguessin llençat de totesSigue leyendo “Canvi de paradigma”

Las cosas más irritantes que dice la gente- Ireland edition

Estas navidades las he (sobre)vivido en Irlanda con mi familia. La idea de comenzar un blog hace tiempo que me rondaba por la cabeza, pero fue en el aeropuerto de Dublín, al ver a un hombre MUY atractivo anotando en su Moleskine, cuando retomé un viejo habito que dejé hace meses: de golpe, sin pensar,Sigue leyendo “Las cosas más irritantes que dice la gente- Ireland edition”

Mujercita(s) del segle XXI

LA CINÈFILA: Tot evoluciona, la literatura també. De petita passava l’estiu en un petit poble a escassos quilòmetres de Montblanc. Era estiu, sí, però plovia d’una manera com només un/a pradenc/a pot haver vist ploure. Allà, davant la llar de foc, vaig començar a llegir, a llegir de debò. Plovia i invertia els dies deSigue leyendo “Mujercita(s) del segle XXI”

Kilos que pesan toneladas

Sentí un destello de algo que finalmente tenía sentido. Había dejado de comer, por lo tanto mi cuerpo estaba cambiando. Funcionó. Era algo que podía controlar, que me llevaría a un lugar nuevo, a un lugar en el que podría ser alguien diferente. La respuesta estaba en mi reflejo: no comas más. Hice un proyectoSigue leyendo “Kilos que pesan toneladas”

“Res canviarà”

Saps quan eres menuda, veies la teva mare amb les seves amigues i semblaven properes, però no de la mateixa manera que tu ho eres amb les teves? Existia una estranya formalitat entre elles. La mare arreglava el menjador abans que vinguessin i deixava la vulnerabilitat i els problemes sota la catifa quan rebia invitades.Sigue leyendo ““Res canviarà””

10 lliçons que he après aquest 2019

He llistat 10 lliçons perquè sincerament, he fet campana a l’escola de la vida aquest any 2019 i no he après gaire més… Val més poc i bo que molt i dolent 10 LLIÇONS QUE HE APRÈS AQUEST 2019 1) La vida és una cosa difícil, trista i irracional, gairebé res té sentit. Gairebé tot ésSigue leyendo “10 lliçons que he après aquest 2019”