Black dress

Eren temps quan res tenia sentit, i tot significava alguna cosa. Eren temps de “Suzanne” a les quatre de la matinada. L’estiu de 1967, la meva àvia es va comprar un vestit negre a la botiga del poble perquè (segons ella) no tenia res per posar-se a l’hora de conèixer el meu avi. Va invertirSigue leyendo “Black dress”

“Hauries de respectar-te més”

“Hauries de respectar-te més”. Després d’interioritzar aquestes paraules que C, una de les meves amigues més properes m’ha dedicat al lavabo de l’únic local obert on ens han clavat 8€ per un míser destil·lat (visca el covid), m’eixugo i comprovo si hi ha sang (com sempre, la regularitat no és el meu fort). La nitSigue leyendo ““Hauries de respectar-te més””

Girl Up

Summer is not just the season for rising temperatures, family vacations and mosquitoes at 3 a.m. Summer can serve as an unwelcome catalyst for body image insecurities and anxiety. Worrying about our bodies is a trap. It’s a big, ugly trick that keeps girls quiet and under-confident. It is used to keep them occupied andSigue leyendo “Girl Up”

S’ha acabat el bròquil

Tinc una teoria: en assolir l’edat adulta, una comença a menjar bròquil per iniciativa pròpia. De tant en tant, admira les diverses verdures que ha escollit curosament al mercat ecològic i se sent realitzada com a persona. Què fa d’aquests moments insignificants fites no escrites? Avui, en buscar un adult a qui delegar les mevesSigue leyendo “S’ha acabat el bròquil”

Cómo cambiar tu vida, según la ciencia

Las lecciones de física de la profesora Teresa a menudo eran dejadas de lado, por no físicas como yo, como irrelevantes para la vida cotidiana. Pero, ¿no deberían las leyes que gobiernan nuestro universo ofrecer alguna idea de cómo existir en él? ¿Podría Sir Issac Newton servir como terapeuta general en la evolución humana? DespuésSigue leyendo “Cómo cambiar tu vida, según la ciencia”

Lo siento, pero debes leer esto

No sé tu, pero yo me disculpo todo el tiempo. La semana pasada, me sorprendí murmurando “lo siento” a un chico que casi me derriba por la calle. Fue entonces cuando me di cuenta que puede que se me esté yendo de las manos.  Como la mayoría de las mujeres en el planeta Tierra, miSigue leyendo “Lo siento, pero debes leer esto”

Premis Goya 2020: “Les dones supervivents tenen dret a escórrer-se”

Un terç de les dones del món han patit alguna mena d’agressió sexual. Personalment no conec cap dona qui no hagi experimentat un assalt, producte, en part, de la cosificació del cos femení. Agafar el metro i ser tocada sense consentiment, sortir de festa i haver de deixar de gaudir, ser escridassada pel carrer… HanSigue leyendo “Premis Goya 2020: “Les dones supervivents tenen dret a escórrer-se””

Elisabeth Wurtzel, la “Sylvia Plath amb l’ego de Madonna”

De menuda, en ser una nena fugaç com l’aigua que brolla d’una font, incapaç d’acotar el perímetre d’inquietuds, no tenia molts exemples d’excel·lència i de rigor cultural a l’abast. Elizabeth Wurtzel va ser aquest exemple, juntament amb Sylvia Plath i Anne Sexton, Maya Angelou i Fiona Apple i Margaret Cho i Elaine Stritch. “Em resultaSigue leyendo “Elisabeth Wurtzel, la “Sylvia Plath amb l’ego de Madonna””

Mujercita(s) del segle XXI

LA CINÈFILA: Tot evoluciona, la literatura també. De petita passava l’estiu en un petit poble a escassos quilòmetres de Montblanc. Era estiu, sí, però plovia d’una manera com només un/a pradenc/a pot haver vist ploure. Allà, davant la llar de foc, vaig començar a llegir, a llegir de debò. Plovia i invertia els dies deSigue leyendo “Mujercita(s) del segle XXI”

Kilos que pesan toneladas

Sentí un destello de algo que finalmente tenía sentido. Había dejado de comer, por lo tanto mi cuerpo estaba cambiando. Funcionó. Era algo que podía controlar, que me llevaría a un lugar nuevo, a un lugar en el que podría ser alguien diferente. La respuesta estaba en mi reflejo: no comas más. Hice un proyectoSigue leyendo “Kilos que pesan toneladas”