Raó àuria

El fred li penetra les costelles. Ha abandonat la festa. Du un vestit negre que voreja les cuixes entre plecs curiosos. La seda gairebé intangible desxifra cada parcel·la okupada en el cos. És setembre, però l’aire no molesta. Un petit plaer de la vida -s’autoafirma. Palpa el sòl oxigenat i l’asfalt humit mentre flirteja ambSigue leyendo “Raó àuria”

SOS

Ayer por la noche me sobresaltó un ligero dolor de cuello que se fue acentuando de forma pasmosa, poco a poco, como en una evolución del homo sapiens hacia atrás. Me quedé estática, incapaz de erguirme por mis medios, rígida como mi antigua profesora de latín. En una realidad paralela, no demasiado lejana, mi novio me abrazaba paraSigue leyendo “SOS”

Step back to move forward

The people were restless. They wanted out. They started seeing each other, brunch opened for a day or two. Then, the revolution came in like a tidal wave and knocked their small espresso cups clear off their tiny sauce plates. Their gaping mouths didn’t know what to say, but they were told that silence isSigue leyendo “Step back to move forward”

N-231

El fred em penetra les costelles. He abandonat la festa. Duc un vestit negre amb transparències. És febrer, però no em molesta. Provo de desxifrar les siluetes als volants. Una parella que ho deixa sense saber-ho, una cançó a la ràdio que ocupa el silenci incòmode, una família que deshabita la ciutat amb els esquísSigue leyendo “N-231”

Pudendum femininum

La Marta juga amb el pèl púbic, es ressegueix l’entrecuix amb desconeixença pubescent. Aliè a l’anatomia que, fins ara, podia assenyalar en el reflex, l’incògnit habita vora els llavis majors. Aquell res es suggereix entre malucs, i s’estén al pubis. Llisca els rovells entre asprors i arremolina les falanges per sanefes caragolades. I aquest velSigue leyendo “Pudendum femininum”

Desmemòria

“No cridis tant, et sentiran els veïns” o “Això no ho diguis fora de casa”, m’advertia l’àvia. “Angelita, que Franco ja és mort!”, replicava l’avi. El meu avi sempre ha tingut les idees clares. Els temps en blanc i negre no van llevar el seu esperit crític. És més, aquell infant debilitat per la penúria,Sigue leyendo “Desmemòria”

Els meus ulls

Últimament sento el plor resseguint-me des del baix ventre als llagrimals. No sé per què ploro. Mai m’ha agradat plorar. Durant segles, les llàgrimes han estat considerades un efecte secundari de la feminitat. I invertir energia a provar de “refutar” tal associació ens lesiona, quan la tristor és una reacció legítima al món que ensSigue leyendo “Els meus ulls”

Purga

Hunde los dedos en su garganta. Acosa y alcanza la convulsión liberadora. Escarba en lo profundo de su ser en busca del vacío. Se agarra al nihilismo mientras purga la culpa. Oprime el cañón para disparar la bala conclusiva. Sus uñas marcan un patrón, una pauta ensayo-error perfeccionada, reclinada en el dolor. No hace demasiadoSigue leyendo “Purga”