(No) crisi existencial

Últimament hi ha una pregunta que voleteja per la meva psique. En altres paraules: una ratllada de tota la vida. Qui sóc i totes aquestes baines. He intentat respondre’m aquesta pregunta de mil maneres diferents, i no he arribat a cap conclusió. Encara així, m’he analitzat de manera exhaustiva (ni que fos Freud) i heSigue leyendo “(No) crisi existencial”

Black dress

Eren temps quan res tenia sentit, i tot significava alguna cosa. Eren temps de “Suzanne” a les quatre de la matinada. L’estiu de 1967, la meva àvia es va comprar un vestit negre a la botiga del poble perquè (segons ella) no tenia res per posar-se a l’hora de conèixer el meu avi. Va invertirSigue leyendo “Black dress”

Un cop de cotxe

Al maig, dos mesos després de la declaració de l’estat d’alarma, em vaig trobar a l’atur, estudiant una carrera que no m’agradava, tancada i deprimida. Vaig empaquetar les coses, vaig netejar l’habitacle on havia viscut nits senceres de plors i mocs, i em vaig mudar a la meva habitació infantil a Tarragona. En aquell moment, feia unSigue leyendo “Un cop de cotxe”

Ésser

Avui, en llevar-me amb dues rentadores pendents, he provat de buscar un adult a qui delegar les meves responsabilitats, i he arribat a la conclusió que jo sóc l’adulta, merda. Després d’haver experimentat el que implica viure pel meu compte, encara em veig incapaç de canviar els llençols. La meva habitació sembla un plagi mediocreSigue leyendo “Ésser”

“Hauries de respectar-te més”

“Hauries de respectar-te més”. Després d’interioritzar aquestes paraules que C, una de les meves amigues més properes m’ha dedicat al lavabo de l’únic local obert on ens han clavat 8€ per un míser destil·lat (visca el covid), m’eixugo i comprovo si hi ha sang (com sempre, la regularitat no és el meu fort). La nitSigue leyendo ““Hauries de respectar-te més””

On es divisen les veles

O ets una persona de platja o no. No hi ha cap punt intermedi: al mig s’hi troba el defensor de la piscina, l’enemic declarat de la sorra. I qui és de piscina no és de platja, és a dir, si ets de piscina beus rosat en copes de plàstic, et preocupes per l’estat deSigue leyendo “On es divisen les veles”

The end of an era

One day in November I had to say goodbye to my new friend, now sister. The end of an era that always seemed too good to last: two young girls in Barcelona, chinese food every Thursday, Silvia and I cheering our friend at a football match (his team lost). How had we ended up there,Sigue leyendo “The end of an era”

LA MARE DE LA MARE: #Recorda’m

Feliç Dia de la mare Quan la meva mare de 63 anys va assabentar-se que patia d’Alzheimer, vam anar plegades a una papereria de la ciutat per comprar la pila més gran de fulls de notes que vam trobar. En arribar a la residència geriàtrica on s’allotjava, vam anotar les paraules més significatives per a ella. JoSigue leyendo “LA MARE DE LA MARE: #Recorda’m”

#Tinder, el “fenomen Pocahontas”

Empro el terme machis camuflat per descriure l’home cisheteronormatiu que en primera instància et ven la moto (“camuflat”) però que acaba decebent-te per moments (un “machi” en tota regla), ja sigui perquè et fa algun comentari respecte al teu vell púbic o perquè es nega a que paguis l’habitació del motel. I amb aquest inicio el meuSigue leyendo “#Tinder, el “fenomen Pocahontas””