Un cop de cotxe

Al maig, dos mesos després de la declaració de l’estat d’alarma, em vaig trobar a l’atur, estudiant una carrera que no m’agradava, tancada i deprimida. Vaig empaquetar les coses, vaig netejar l’habitacle on havia viscut nits senceres de plors i mocs, i em vaig mudar a la meva habitació infantil a Tarragona. En aquell moment, feia unSigue leyendo “Un cop de cotxe”

Això no és un altre post sobre el covid-19

En un moment d’incertesa que aviva les ànsies de fugir, llegir pot ser el nostre passaport. A principis d’any, vaig publicar el meu bloc: un espai on aboco totes les ximpleries que m’aterra pronunciar en veu alta (la pressió social fa fàstic). Aquest portal web fa 19 anys que s’està escrivint: tota la meva vidaSigue leyendo “Això no és un altre post sobre el covid-19”