Pudendum femininum

La Marta juga amb el pèl púbic, es ressegueix l’entrecuix amb desconeixença pubescent. Aliè a l’anatomia que, fins ara, podia assenyalar en el reflex, l’incògnit habita vora els llavis majors. Aquell res es suggereix entre malucs, i s’estén al pubis. Llisca els rovells entre asprors i arremolina les falanges per sanefes caragolades. I aquest velSigue leyendo “Pudendum femininum”

Els meus ulls

Últimament sento el plor resseguint-me des del baix ventre als llagrimals. No sé per què ploro. Mai m’ha agradat plorar. Durant segles, les llàgrimes han estat considerades un efecte secundari de la feminitat. I invertir energia a provar de “refutar” tal associació ens lesiona, quan la tristor és una reacció legítima al món que ensSigue leyendo “Els meus ulls”

El feminisme m’ha destrossat la vida

Aïllar la incògnita del feminisme va ser esgotador. Vaig perdre amics, vaig plorar als lavabos de les discoteques perquè la normalització de les palpacions em repugnava fins al ben nucli de la meva existència, cridava els homes que m’assetjaven pel carrer i discutia amb la meva família diàriament. Molt dramàtic tot. Però ho vaig haver de fer perSigue leyendo “El feminisme m’ha destrossat la vida”

La regla no és un luxe

Sagnar és car. Els diners invertits a afrontar la regla tots els mesos s’acumula fins a, segons algunes estimacions, assolir els 24.000 euros a la fi d’una vida. I bona part de la culpa recau en la política (quina sorpresa). Perquè, encara que sembli sorprenent, al nostre país els productes d’higiene femenina com tampons oSigue leyendo “La regla no és un luxe”

Premis Goya 2020: “Les dones supervivents tenen dret a escórrer-se”

Un terç de les dones del món han patit alguna mena d’agressió sexual. Personalment no conec cap dona qui no hagi experimentat un assalt, producte, en part, de la cosificació del cos femení. Agafar el metro i ser tocada sense consentiment, sortir de festa i haver de deixar de gaudir, ser escridassada pel carrer… HanSigue leyendo “Premis Goya 2020: “Les dones supervivents tenen dret a escórrer-se””

Elisabeth Wurtzel, la “Sylvia Plath amb l’ego de Madonna”

De menuda, en ser una nena fugaç com l’aigua que brolla d’una font, incapaç d’acotar el perímetre d’inquietuds, no tenia molts exemples d’excel·lència i de rigor cultural a l’abast. Elizabeth Wurtzel va ser aquest exemple, juntament amb Sylvia Plath i Anne Sexton, Maya Angelou i Fiona Apple i Margaret Cho i Elaine Stritch. “Em resultaSigue leyendo “Elisabeth Wurtzel, la “Sylvia Plath amb l’ego de Madonna””