Raó àuria

El fred li penetra les costelles. Ha abandonat la festa. Du un vestit negre que voreja les cuixes entre plecs curiosos. La seda gairebé intangible desxifra cada parcel·la okupada en el cos. És setembre, però l’aire no molesta. Un petit plaer de la vida -s’autoafirma. Palpa el sòl oxigenat i l’asfalt humit mentre flirteja ambSigue leyendo «Raó àuria»

Paranormal Activity

Ei, hola altre cop. Probablement aquesta entrada és la menys i més autèntica que he escrit al blog. La veritat és que acostumo a escriure en tercera persona perquè és més fàcil utilitzar la veu d’un narrador aliè, misteriós, un quelcom que m’observa des d’un punt remot de la meva existència sense judicis, però donadesSigue leyendo «Paranormal Activity»

(No) crisi existencial

Últimament hi ha una pregunta que voleteja per la meva psique. En altres paraules: una ratllada de tota la vida. Qui sóc i totes aquestes baines. He intentat respondre’m aquesta pregunta de mil maneres diferents, i no he arribat a cap conclusió. Encara així, m’he analitzat de manera exhaustiva (ni que fos Freud) i heSigue leyendo «(No) crisi existencial»