El feminisme m’ha destrossat la vida

Aïllar la incògnita del feminisme va ser esgotador. Vaig perdre amics, vaig plorar als lavabos de les discoteques perquè la normalització de les palpacions em repugnava fins al ben nucli de la meva existència, cridava els homes que m’assetjaven pel carrer i discutia amb la meva família diàriament. Molt dramàtic tot. Però ho vaig haver de fer perSigue leyendo “El feminisme m’ha destrossat la vida”

Ésser

Avui, en llevar-me amb dues rentadores pendents, he provat de buscar un adult a qui delegar les meves responsabilitats, i he arribat a la conclusió que jo sóc l’adulta, merda. Després d’haver experimentat el que implica viure pel meu compte, encara em veig incapaç de canviar els llençols. La meva habitació sembla un plagi mediocreSigue leyendo “Ésser”